Bé, Nokia fa uns dies va anunciar un acord estratègic amb Microsoft, per posar el Windows 7 als seus dispositius. És una bona notícia? Una mala notícia?
Situació de Nokia
Al mercat dels telèfons mòbils, Nokia era la reina. La major part de la gent tenia un Nokia, doncs era un sistema amb bon disseny, tant exterior com el programari que manegava. Funcionaven bé, tot i que a mi mai m’han acabat d’agradar el seu sistema de menús. Però bé, els seus telèfons tenien prestigi.
Amb l’arribada dels Smartphone, Nokia es va trobar amb un gran repte: El sistema dels seus telèfons mòbils no estava preparat per fer tot allò que feia un Smartphone. Tot i que hi havia versions que podien enviar emails i reproduïr multimèdia, i instal·lar petites aplicacions fetes amb Java2ME, la seva forma d’ús estava enfocada completament a ser un telèfon. Nokia va veure com, de la nit al dia, perdia el carro dels Smartphones.
Android
El sistema que usava Nokia pels seus telèfons era comú a diferents fabricats: El Symbian,que usaven companyies com Samsung, LG, Alcatel, etc … Totes aquestes, en veure que el Symbian distava molt en funcionament del que la gent entenia com a Smartphone, van passar-se en bloc a l’Android quan aquest va estar disponible. Nokia no va voler entrar en aquest drap, doncs es va “olorar” un problema que certament ara està saltant: La gent busca un “Android”, comença a ser gairebé indiferent si és HTC, Samsung o Motorola.
Tot i que aquestes empreses intenten personalitzar l’Android per oferir millores en usabilitat i funcionament ( l’HTC Sense, per exemple), no aconsegueixen esmorteïr aquest fet: Abans la marca importava, ara ja no tant. I per Nokia això hagués estat un fracàs rotund. Nokia té una fama, una marca, i ser “un més” del mercat l’hagués enfonsat.
Symbian ^4 i MeeGo
Amb aquest panorama, Nokia sabia que havia de tirar endavant la seva alternativa. Va continuar evolucionant el Symbian, sabent que simplement el nom d’aquest sistema s’havia convertit en un llast. I ho va mig demostrar amb els seus Nokia S60: El Symbian ja s’integra amb Facebook, Tweeter i les principals xarxes socials. Duu un bon navegador web, un reproductor multimèdia que reprodueix fins i tot els DiVX, amb sortida a la televisió i capacitat, fins i tot, de connectar-hi discs durs externs i projectors. Però seguia essent “Symbian”.
Per això també va començar a desenvolupar el MeeGo, el que havia de ser el seu nou sistema per a competir contra els Android i substituïr el malnom de Symbian.
Tardança
Malauradament, desenvolupar un sistema de nou duu el seu temps. Molt de temps. Blackberry, per a substituïr el seu sistema operatiu va optar per comprar-ne un d’existent: QNX. Google va comprar l’Android. I tot i que Nokia tenia marge per actuar, el va liquidar l’últim quatrimestre del 2010: Va entrar en pèrdues. Nokia necessitava una solució urgent. Ni MeeGo estava preparat per entrar encara al mercat, i era evident que presentar un nou telèfon amb Symbian no aportaria gaire cosa al mercat.
Windows Phone 7
Així que va picar a la porta una altra opció. Microsoft havia tingut una bona part del mercat de les agendes electròniques amb el Windows Mobile 6 ( i fins la 6.5 ), però que com el Symbian, el fenomen smartphone la va agafar per sorpresa. Ràpidament també va perdre la gran majoria dels seus “suporters” (HTC, Samsung) i quota de mercat. Sobretot a favor d’Android. Però Microsoft va aprofitar per renovar el seu sistema de nou, i ho va fer l’any passat presentant el nou Windows Phone 7.
Però no tenia “jugadors” que vulguessin dur el seu sistema. Va aconseguir que HTC i LG tinguessin telèfons amb Windows Phone 7, però aquests han de competir amb terminals Android de característiques similars. A més, les empreses no estaven tampoc massa entusiasmades: Era un nou sistema, que arrossegava mala fama anterior (tot i que sembla que han fet bona feina) i no el poden pràcticament personalitzar.
Així que Microsoft necessitava entrar amb més força al mercat dels telèfons mòbils.
Nokia + Windows Phone 7
Així doncs, dues empreses necessitades han arribat un acord. Microsoft necessitava un buc insígnia i Nokia un sistema que funcionés. I bé, al final s’han trobat. Però evidentment, Nokia havia d’aconseguir algun benefici més que les seves rivals HTC o LG que ja distribueixen telèfons amb Windows Phone 7. I sembla que ho ha aconseguit: Podrà personalitzar, i molt, el Windows Phone 7, cosa que les altres no poden fer.
Pel que he comentat abans, entendreu que en anunciar l’acord les accions de Nokia baixessin de preu. Ha aconseguit un bon sistema a canvi de renunciar a “part” de la seva marca, així com al control de la botiga d’aplicacions (OVI), que passarà a ser l’oficial del Windows Phone, i el sistema de Mapes, un servei força aclamat i que passarà a usar-se amb Bing Maps.
Valoració
L’acord és bo o dolent. La meva valoració personal és que a curt termini és un bon acord per a les dues parts. Però a mitjà i llarg termini és un acord on Microsoft hi surt terriblement beneficiada. Nokia tenia la possibilitat de fer un bon sistema, amb el control de la seva botiga d’aplicacions que li donés ingents beneficis, en canvi Microsoft ha aconseguit un buc insígnia i el control sobre una botiga d’aplicacions que pot marcar, perfectament, el futur. I sense renunciar a fer de tastaolletes amb d’altres empreses.
Tot i això, si, apareix una nova plataforma a tenir en compte per a desenvolupar, tot i les seves fallades de seguretat (el codi es pot decompilar amb relativa facilitat).
Necessito un telèfon amb Windows Phone 7 per poder-lo valorar millor. Algú me’n dona un?
… l’emulador de Jocs de SuperNintendo.
Últims comentaris